Charlie Rivel

Nascut a Cubelles (El Garraf), Josep Andreu Laserre, fill d’un fuster del barri de Sants i d’una funàmbula francesa, fou, amb el nom artístic de Charlie Rivel, un dels pallassos més cèlebres de la Història mundial del Circ. El seu talent i humor desfilà per les pistes dels circs més prestigiosos obtenint èxits aclaparadors i reconeixements tan importants com el primer Clown d’Or del Festival de Circ de Montecarlo (1974). Inclòs per Antoni Ribas dins dels “Catalans Universals”, la seva figura i missatge corren avui el risc de ser oblidats per les generacions de catalans presents i futures. 

Biografia:
Fill de Pedro Rivels Andreu Pausàs (fuster de Sants, actualment un barri de Barcelona) i de Marie Louise Lassarre, va néixer el 23 d’abril de 1896 a Cubelles, en un estable com ell deia. El pare Pedro Andreu amb els seus cinc germans : Maria Lluisa (1897-1916), Polo Rivel (1899-1977), Renato René Rivel (1903-1976), Marcel (1906-1970) i Roger (1909-2001) Andreu Lassarre, van fundar una dinastia que encara avui dia segueix donant guerra. El 15 de gener de 1920 es casa a València amb Carmen Busto Riensa, filla del pallasso Gregorio Busto. D’aquest matrimoni nasqueren quatre fills : Paulina (17 de febrer de 1921), Juanito (3 de gener de 1923), Charlie Junior (31 de desembre de 1925) i Valentino (29 de juliol de 1927). Al juny de 1982, deu anys després de la mort de la seva primera esposa, es casa en segones núpcies amb Margarida Camas Reig.

Als tres anys Josep va debutar en el seu primer número còmic en el qual imitava un forçut i 20 anys més tard es produïa una llegendària anècdota en la qual un estupefacte Charles Chaplin li va deixar anar: M’imita vostè o sóc jo qui l’imita a vostè?.

L’esclat de la Segona Guerra Mundial va coincidir amb la trobada de Rivel i la seva veritable personalitat (samarreta, cadira i guitarra). Va ser llavors quan va quedar atrapat durant dos anys en l’Alemanya nazi, obligat a complir els contractes firmats. Posteriorment, en finalitzar la guerra, Charlie demana ajuda al govern Espanyol que li proporcionà passaport i entrada. El 1954 va tornar a Barcelona per les Festes de la Mercè com a figura del cartell del Circ Price, convertit ja en el Charlie Rivel udolador que tots recordem. Un dels seus darrers moments estel·lars es produí l’any 1971 gràcies a la seva participació en la pel·lícula I clowns de Federico Fellini. L’any 1973 va actuar com a estrella invitada en el Festival d’Eurovisió, durant el recompte de vots. Morí el 26 de juliol de 1983.